27 de juliol de 2017

Bastons de senderisme, criteris per encertar en l'elecció

Una bona vara d'avellaner. De gruix adequat i , això sí, ben recta. Amb aquestes dades, antigament, ens dirigíem a la muntanya i buscàvem la que seria, durant anys, la nostra companya de viatges.

Avui dia, a les prestatgeries ens podem perdre entre l'àmplia oferta de bastons de trekking que tenim al nostre abast.


El pes.
Cada 100 grams de pes extra que portem a les mans fa que el nostre consum d'energia sigui prop d'un 2% més gran si caminem a 4 km / h. I si ho fem més ràpid, l'augment de despesa creix. Per tant, si busquem velocitat, procurarem portar els més lleugers, perquè els avantatges d'usar-los compensin l'esforç de carregar amb ells. Si no ens interessa la velocitat, triarem els que siguin més fiables i resistents.


Trams.
Els bastons de senderisme poden tenir  dos o tres trams. En els últims anys s'ha imposat l'ús dels bastons de tres trams, ja que al plegar-los ocupen menys espai. En qualsevol dels dos cassos ens permeten regular el bastó a l’alçada que ens convé i que també ens permeten guardar-los plegats a la motxil.la si ens convé. 

Sistema d'ajust de la longitud
Els bastons regulables solen fer servir un parell de mètodes per mantenir fixa la longitud desitjada: un tac d'expansió intern, que es bloqueja girant una de les parts respecte a la superior, o una zona de compressió que, mitjançant una petita excentricitat d'una peça, abraça el tram inferior del bastó.

El primer mètode és intern i queda protegit de les inclemències i dels cops, però quan la humitat o la pols penetra a l'interior dels trams, o es desprèn de les seves parets, per efecte de l'ús, cal saber desmuntar el bastó per poder netejar-lo per dins i recuperar la seva capacitat per aguantar sense relliscar i escurçar-se.
El sistema de compressió té l'avantatge que està a la vista, i pot fer-se el seu manteniment amb més facilitat. En canvi, s'embrutarà i colpejarà més.







Tipus de mànec i material
Tenim varies opcions: des del mànec recte fins als mànecs en T, i des del material plàstic, als d'esponja o de suro.

Entre els rectes, alguns dels de material esponjós cobreixen la zona de suport habitual de la mà i un bon tros més cap a baix, de manera que, quan caminem en mitges vessants, i la longitud de cada costat hauria de ser diferent, podem agafar el bastó del costat de la muntanya des d'una mica més avall i utilitzar-lo de forma còmoda.

Quan busquem un bastó per alleugerir el pes dels genolls en els descensos, els mànecs en forma de T permeten descarregar més pes en ells, en poder donar-los suport en línia recta amb el puny i el canell.

No obstant això, per impulsar-nos en els ascensos, el mànec recte, sigui quin sigui el seu material, ens permet un millor ús de la força dels braços en els angles de treball utilitzats.

És evident que els bastons acaben, en la seva part inferior, amb una puntera que pot ser d'un aliatge de magnesi, per no relliscar fins i tot en asfalt, o d'acer, amb més durada.




Quan sabem que, sobretot, els farem servir sobre terrenys durs, i no sobre neu o terra tova, podem cobrir la puntera metàl·lica amb un tac de goma.

Això ens ofereix un ús més còmode en asfalt, voreres i altres sòls durs, i millor adherència sobre ells. També a aquest detall ha arribat la sofisticació, i en lloc del tradicional tac cilíndric podem trobar altres amb bisell de suport que augmenten la superfície i l'adherència al impulsar.





Finalment, quan pensem en utilitzar els bastons sobre la neu, substituirem aquests topalls de goma per unes rosetes, la seva funció serà la de presentar una superfície àmplia per evitar que el bastó es clavi en excés a la neu, especialment si és tova.









Per Kepa Lizarraga (Especialista en Medicina de l'Esport i col·laborador de Forum Sport).
Més info: http://blogs.forumsport.com/montana/2017/07/13/como-elegir-tus-bastones-de-trekking/


15 de juny de 2017

Peus, mitjons i teixits específics

Igual que la roba interior per muntanya, els peus i concretament els mitjons són un complement fonamental, que no sempre el cuidem com caldria. No té gaire sentit gastar-se diners en un calçat de muntanya que ens ofereixi totals garanties i rendiment, i espatllar-ho tot per estalviar uns euros en el mitjó, que al final és el que està en contacte amb la pell.

Hi ha moltes marques especialitzades en mitjons per muntanya arreu del món, avui us en parlarem d’una que sobresurt amb nom propi a causa del seu important departament d'investigació. Es tracta de Lurbel, que dissenya i fabrica a Ontinyent, València.


Un bon exemple del seu bon fer és el teixit Regenactiv, que va sortir del seu laboratori fa pocs anys, i que amb components totalment naturals aconsegueix una acció antibacteriana i antifúngica que arriba al 99 per cent en molts casos dels fongs més comuns.

Com ho fan?
1       Primer van buscar una base natural, que en aquest cas és una fibra de base cel·lulòsica.
2       Primer avantatge: absorbeix un 50% més que les peces de cotó.
3      Posteriorment van descobrir una ionització perfecta per a aquesta base ... amb partícules naturals d'origen marí extretes de crustacis i mol·luscs.
4     I per acabar, el filen al costat d'una reixa de plata, Silver base layer, que forma l'estructura del teixit.

Quins beneficis ens aporta?
·         Protecció enfront de fongs i bacteris
·    Les proves de laboratori indiquen que redueix en un 99% el Staphylococcus aureus, Staphylococcus epidermidis, Scherichia coli, Pseudomona Aeruginos, i en xifres entre el 76 i el 90% el Epydermophyton Stockadalae, Trichophyton Mentagrophytes.
·         A més, el nivell de creixement de Candida albicans i Epydermophyton floccosum és del 0%.
·         Prevenció de la irritabilitat cutània
·     Les anàlisis també mostren que, a causa de la protecció contra fongs i la seva gran capacitat d'absorció d'humitat, la irritabilitat cutània es redueix en molts casos al 0%.

Com s'utilitza?
Podem trobar el teixit Regenactiv en la gamma de Lurbel de dues maneres:
·         En un percentatge superior al 90% en els mitjons de repòs. Això permet a la pell recuperar ràpidament la seva immunitat natural després d'un esforç en què ha patit, evitant lesions irritants al mantenir-la asèptica.
·         En un percentatge menor com a integrant del producte estrella de Lurbel: el Bmax.


Bmax
El teixit Bmax neix el 2012 com a evolució de Regenactiv. Es tracta de beneficiar de les virtuts de protecció de la pell de la tecnologia a una gamma de mitjons per a carreres i per muntanya.

Mantenen els peus en perfectes, condicions que eviten la formació de butllofes, el sobreescalfament, la humitat i la fricció. En la gamma Bmax podem trobar mitjons per a totes les activitats i de tot tipus: per a temperatures molt càlides, per hivern ...



Més info: http://www.barrabes.com/actualidad/tecnologia/2-10025/tecnologias-regenactiv-bmax-lurbel-proteccion.html


8 de juny de 2017

No corris, camina! Marxa nòrdica, l’alternativa al ‘running’

Caminar amb bastons, més que un esport de moda, és una inversió econòmica en salut i qualitat de vida. La marxa nòrdica és una activitat a mig camí entre l’esport, la salut i la filosofia.

Aquesta activitat va començar a Finlàndia a mitjans dels anys seixanta, tot i que ja feia més de tres dècades que els practicants d’esquí nòrdic utilitzaven aquesta tècnica per entrenar-se quan no hi havia neu. Als vuitanta va saltar als Estats Units com a pole walking, traducció del terme original finlandès sauvakävely.

La marxa nòrdica compta amb centenars de milers de practicants a l’Europa Central. A més dels països nòrdics, a Alemanya és tot un fenomen social. A l’estat espanyol comença a agafar embranzida, especialment a Catalunya.

A algunes persones encara els costa entendre la necessitat de caminar fent servir bastons, si realment no tenen cap limitació física que els obligui a dur-ne.

La Federació Espanyola d’Esports de Muntanya ha aixoplugat sota el seu paraigua la marxa nòrdica.
En alguns països ja hi ha metges que prescriuen la marxa nòrdica com a teràpia eficaç per solucionar tota mena de problemes físics.


Caminar amb bastons és un exercici de baix impacte; hi ha entre un trenta i un quaranta per cent menys d’impacte del nostre pes corporal sobre les articulacions dels turmells, genolls i malucs.

Té una sèrie de beneficis des del punt de vista postural i cardiovascular, i el fet que, a més, actua com a reductora dels índexs de greix corporal perquè implica el 90% de la musculatura del cos, i també redueix la incidència de contractures i del malestar físic general.

Caminar augmenta els nivells d’endorfines (l’hormona del benestar), però també de la dopamina, que ens ajuda a dormir millor. Quan caminem sovint, millorem la capacitat pulmonar i, per tant, augmentem el volum d’oxigen que aspirem, cosa que potencia el treball del múscul cardíac i el cabal del reg sanguini, amb els avantatges per a la salut que això suposa.

Els bastons per fer marxa nòrdica són diferents dels que es fan servir per fer trekking o travessies de muntanya. Són més prims i lleugers, i es diferencien, sobretot, en el mànec, que porta una corretja i estan dissenyats per permetre els moviments d’obrir i tancar la mà, fonamentals per potenciar el reg sanguini i evitar inflamacions.

Però la marxa nòrdica no és només caminar. Per entendre la tècnica i, sobretot, aprofitar millor el rendiment d’aquesta pràctica, convé iniciar-s’hi a través d’unes classes amb monitors especialitzats que ens ensenyaran primer la manera d’agafar els bastons i després la manera de creuar el moviment dels braços i les cames.

Caminar és la primera cosa que vol fer un nen i l’última a la qual vol renunciar una persona quan es fa gran. En un món de massa velocitat i massa presses, caminar pot ser la millor alternativa a córrer, que de vegades és massa agressiu per a les nostres castigades articulacions.

Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, caminar mitja hora cada dia a un bon ritme genera uns efectes metabòlics per al cos molt positius. Els responsables d’aquest organisme, juntament amb oncòlegs i cardiòlegs, coincideixen a assenyalar que a Catalunya moren cada any més de tres mil persones com a conseqüència del sedentarisme. La immobilitat està relacionada amb malalties com diversos tipus de càncer, diabetis i moltes patologies cardíaques. Moure’ns de manera intensa, a l’edat que sigui, ha de deixar de ser vist només com un esport, també és una necessitat terapèutica.




9 de maig de 2017

Motxilles de trekking enfront motxilles d'atac

Similars en grandària però diferents pel que fa a exigències. Les motxilles de trekking i les dirigides a l'escalada i l'alpinisme tenen alguns punts en comú però divergeixen en gran nombre de detalls.

Si les adquireixes equivocadament comprovaràs les seves mancances en activitats on no acaben d’encaixar.

Tot i que pot semblar lògic que dues motxilles diferents però de mida equivalent es poden fer servir per a les mateixes coses, certs components poden adaptar-les a determinats usos i allunyar-les d'altres.

A nivell general, el que prima en les d'excursionisme és la ventilació de l'esquena i que ofereixin un bon nombre de butxaques per facilitar la vida als usuaris. En les d'alpinisme, en canvi, la lleugeresa, compacitat i estabilitat són tres dels atributs més buscats.

DAYPACK és una paraula molt estesa per designar les motxilles dirigides al món del trekking. Contenidors per a activitats generalment d'una jornada amb unes capacitats que ronden els 20-30 litres, fins a un màxim de 40-45 l.

Motxilla d'atac és una denominació derivada de temps passats on els viatges o aproximacions es feien amb motxilles de gran capacitat fins a un càmping o un refugi. Dins d'aquestes motxilles, a poder ser ben comprimida i plegada, en viatjava una altra de mida reduïda (també uns 20, 30, 35 litres ...) que era suficient per transportar tot el necessari en escalades tècniques i acompanyar els moviments de l'usuari sense produir desequilibris, fossin o no plenes.


Daypacks versus climb tools
Una mida i capacitat similars pot distreure del veritable destí de les motxilles si no es tenen en compte alguns detalls importants.

Per regla general una motxilla de dia per excursionisme té un compartiment principal al qual s'accedeix mitjançant cremalleres.

En canvi, les que estan pensades per a alpinisme prescindeixen d'aquest sistema d'obertura per evitar riscos de trencament. És cert que no sempre és així, però hem de reconèixer que és un detall que marca la diferència.

La forma d'unes i altres també les delata. Mentre les de trekking són amples a la base i més reduïdes a la part superior, les d'escalada són estretes baix per créixer cap amunt.

Els accessoris també diuen molt d'elles. Un DAYPACK ( motxilla de trekking ) té múltiples butxaques amb cremallera, sistemes per penjar un bastó i, com a molt, un únic portapiolet.

Les d'atac porten compressors, doble portapiolet i, com a molt, una butxaca portadocuments a la part superior.


Altres elements distintius
L'accés a la motxilla mitjançant una cremallera és gairebé exclusiu de les motxilles per trekking.

Les d'atac, poden tenir algun accessori per immobilitzar i transportar una corda  o fins i tot uns grampons, però destaquen per la seva neteja de línies que pretén evitar s'enganxin i puguin esquinçar-se.

Tot i que els materials d'unes i altres són similars, les d'escalada i alpinisme tenen components termosegellats.


Esquenes de moda
Per a les motxilles de trekking s'han popularitzat les esquenes ventilades, moltes d'elles amb barnillatges i teixits de reixeta muntats amb tensió, el que les separa del compartiment principal. Com els moviments de l'activitat no solen ser extrems, i el centre de gravetat corporal no varia massa, aquest tipus de revers són adequats per caminar.

Els escaladors solen preferir les esquenes més senzilles, de les anomenades "de contacte" que se cenyeixen completament a la seva anatomia encara que no transpiren tant, ja que moltes d'elles no tenen ni tan sols canals de ventilació o matèries perforades.


Imprescindible o molest
On un excursionista pot veure complements imprescindibles, un escalador pot advertir components pesats i voluminosos. Un bon nombre de butxaques, corretges on penjar accessoris, cinturons encoixinats ... vindran molt bé a l'excursionista però molestaran a qui busqui un equipatge compacte que no s'enganxi a sortints de roca i persegueixi una gran resistència mecànica.








28 de març de 2017

Fem un cafè?

S’ha demostrat que si beus cafè tens un menor risc de mortalitat sigui quin sigui l’origen. Però prendre molts cafès no es correspon amb tenir millor salut. El consum moderat de café, 2 o 3 tasses/dia, s’ha comprovat que té efectes beneficiosos per la salut cardiovascular, metabòlica i té un efecte antienvelliment. Però un alt consum de cafè, més de 4 cafès/dia, pot tenir efectes adversos.

A quina hora prens el cafè?
El cafè té les seves hores ideals. És important saber que la cafeïna que està present al cafè augmenta els nivells de cortisol, l’hormona d’estrès que tots nosaltres  fabriquem de manera natural. 

Durant el dia, tots tenim una fabricació cíclica de cortisol. Els pics de cortisol naturals són  a les  8-9h del matí, 12-13h i 17.30-18.30 de la tarda. Aquestes hores ja tens cortisol circulant en sang i no cal que et prenguis el cafè, ara no necessites la cafeïna. El cafè tindrà un efecte sumatori amb el cortisol fabricat que pot alterar el ritme del son i vigília i alterar l’equilibri del sistema nerviós.

Si prens cafès habitualment  coincidint amb els pics de cortisol que fabriquem durant el dia, això provoca que la fabricació de cortisol natural es vegi reduïda perquè ara “ja no cal”. Si ets molt cafeter i te’l prens a les hores que ja fabriques cortisol de forma natural cada vegada fabricaràs menys cortisol i et tornaràs més depenent del cafè per mantenir l’alerta i l’ energia, et sentiràs més cansat i et donarà la sensació tal com m’expliqueu que: “jo necessito el cafè”

L’hora recomanada per mantenir el cos “despert” sense interferir al teu bioritme seria prendre el cafè entre les 9.30-11.30 i/o entre les 13.30-17h. No es recomana prendre cafè les 6h prèvies d’anar a dormir.



Beneficis i riscos del cafè
·        Menor risc a patir diabetis tipus 2. Millora en el metabolisme de la glucosa, millora la sensibilitat de la insulina, l’entrada de glucosa dins la cèl·lula i redueix així els nivells de glucosa en sang.
·         Antioxidant, antiinflamatori i amb propietats anticancerígenes.
·         Ajuda a prevenir el sobrepès, l’obesitat, el colesterol, malalties cardíaques i totes les malalties inflamatòries.
·         Millora la força dels esportistes. Si es pren  abans de l’activitat esportiva.
·     La cafeïna del cafè o altres substàncies estimulants de la dieta i certs medicaments, de seguida et desencadenaran problemes com més nerviosisme, insomni, ansietat, hipertensió, taquicàrdies o mal de cap.


Si abuses del cafè o de la cafeïna… malament.
Totes les persones hauran de tenir en compte les quantitats ingerides perquè tots tenim una tolerància particular segons si el podem eliminar bé o no del nostre cos.

Recorda que la cafeïna està present especialment al cafè, seguit pel te negre i te vermell, del te verd i te blanc però també el trobem a el cacau, al mate, guaranà, begudes excitants (Coca-Cola, Pepsi, Red Bull…) o alguns medicaments.

Abusar de la cafeïna no ens convé:
·         Una tassa de cafè posseeix entre 60 y 120 mil·ligrams.
·         Una tassa de té negre entre 25 y 100 mil·ligrams.
·         Una tassa de té verd conté entre 10 o 15 mil·ligrams.

Amb seny, el consum habitual del cafè, el cacau i el te son positius per la nostra salut. Normalment es recomana 1 o 2 cada dia.

La teïna o cafeïna del te és el component que més ràpidament s’incorpora a la infusió, en 2 o 3 minuts ja hi tens la major part de la teïna infusionada, però podries reduir la concentració de teïna d’una forma casolana amb aquest truc:

Fes la infusió del te i després de 50 segons llença o separa el que s’hagi infusionat fins aquell moment que és molt ric en teïna. I llavors, continua la infusió amb aigua nova, amb les mateixes fulles i les deixes infusionar 5-10 minuts més. D’aquesta manera tindràs un te amb menys teïna, menys estimulant, i més ric en antioxidants.


Més informació: http://www.xeviverdaguer.com/fem-un-cafe/




7 de març de 2017

Calçat per a trekking lleuger


Són molts els que, des de fa uns anys, han substituït les botes de trekking i muntanya per les sabatilles per a curses per muntanya o caminades especialment els models de sabatilles més consistents.

Aquest canvi no suposa cap problema en molts casos ... però sí en d'altres. Per a practicants normals de muntanya o senderisme, la subjecció d'una bota és molt necessària, sobretot quan el temps empitjora, hi ha males condicions ... o quan arriba l'hivern. 

No obstant això, el pes i volum dels models de botes de fa uns anys feien enrere a alguns, que van sucumbir davant la comoditat i agilitat de les sabatilles.

Però tot evoluciona, les botes no són una excepció, i un bon exemple de fins on han arribat els models el tenim en les noves dissenyades per al que es comença a anomenar el  "Fast Hiking", trekking ràpid, o lleuger.

Les característiques d’aquestes botes són: bona subjecció, estabilitzador de sola, bon amortiment, sola Vibram ( més preparada per al terreny abrupte , fang i roca ), membrana impermeable, proteccions ... però que, un cop posada, l'agilitat i comoditat que sentim està més a prop d'una sabatilla que d'una antiga bota, tant per prestacions com pel seu pes: poc més de 500 grams cada bota.

És un calçat pensat per al senderisme i muntanya fàcil, però que serà excel·lent també per a aquells que a l'hivern realitzin activitats en muntanyes no tècniques (senderisme d'hivern, raquetes de neu), tan abundants al nostre país. Són botes més polivalents, mentre que a l'estiu podran utilitzar-se per muntanya mitjana i activitat moderada, a l'hivern es poden utilitzar en qualsevol moment.

Un exemple d’aquest tipus de calçat és el model Hurricane de Boreal. Entre les seves característiques, destaca el sistema de protecció de la membrana Sympatex mitjançant una trama de tires de material al llarg de tota la part superior de la bota. Aquesta trama protegeix el peu i la membrana, augmentant notablement la transpirabilitat.

Pel que fa al seu ús en muntanya, és molt bona i ens servirà no només per a senderisme, sinó també per muntanyisme fàcil no tècnic.

En resum, protecció, agilitat i resistència en un modern disseny que s'allunya totalment de les antigues botes de trekking.



Més info: http://www.barrabes.com/actualidad/test-material/2-9901/video_test-botas-boreal-hurricane.html



15 de febrer de 2017

Els nostres peus ens aguanten tot el dia, no els oblidis i aprèn a cuidar-los

Una de les parts del nostre cos que més pateix i menys cuidem són els peus. Viuen tancats la major part del dia, i no ens fixem en ells fins que ens fan mal o molesten.

Per evitar molèsties i perquè estiguin sans, lliures de callositats i de dureses cal que seguim una sèrie de cures en el nostre dia a dia.

Quan fem exercici o quan ens movem d'un costat a un altre, els nostres peus són un una de les parts del nostre cos que més rep. Són els nostres fidels amics que ens aguanten durant tot el dia gairebé sense dir ni piu. No obstant això, no sempre els mimem com hauríem ni ens preocupem de cuidar-los. Aquests descuits, de vegades poden produir problemes a llarg termini.

El més important en la cura dels teus peus és la hidratació de la pell, i això comença amb l'ús diari d'un sabó suau i una crema de peus que ens ajudi a reparar i a protegir. L'exfoliació també és molt recomanable per eliminar les pells mortes i així mantenir una pell suau i llisa. És important posar l'accent en les zones més gruixudes i rugoses per frenar la formació de dureses i ulls de poll.

En cas de durícies o esquerdes ja existents, és millor utilitzar un producte específic que ajudi a reparar els danys per tal de tornar a tenir els peus suaus evitant així les doloroses esquerdes.

Trobarem productes específics que tonifiquen, relaxen i eliminen callositats mitjançant cremes, sals i esponges pensades per utilitzar després de sotmetre als teus peus a grans esforços.
Abans de caminar, utilitzarem  productes antisuor que evitaran que els peus i les sabates facin olor, alhora que impediran l'aparició de fongs i microorganismes. Després de la dutxa, aplicarem els productes recomanats per evitar molèsties.

Alguns dels productes recomanats:

Desodorants en pols o en spray d’aplicació diària en peus i calçat. Eliminen i prevenen de manera eficaç la mala olor. Absorbeixen la suor de la pell i la mantenen seca.

Aplicació: Escampar o polvoritzar dins el calçat, ja sigui el dia anterior, just abans de la seva utilització o després. Per absorbir l'excés de suor, es pot aplicar directament als peus, especialment entre els dits i a les plantes. Aplicar després de la higiene quotidiana o quan es consideri necessari. Aplicar a l'interior del calçat abans i després el seu ús.


Sals relaxants per a bany de peus. Redueixen la sensació de fatiga causada per l'esforç  i faciliten l'eliminació de les durícies. Efectes suavitzants i relaxants.

Aplicació: Submergir els peus durant uns 15 minuts i després assecar-los sense esbandir. Es recomana fer el tractament abans d'anar a dormir.


Cremes tonificants i relaxants. S'apliquen sobre els peus cansats amb un simple massatge. Suavitzen la pell i s’absorbeixen ràpidament. Especialment indicades per a persones que passen moltes hores de peu o després de sotmetre als peus a esforços intensos com llargues caminades.

Aplicació: Després de la higiene quotidiana  i amb els peus ja secs, aplicar la crema amb un massatge fins a la seva total absorció. Es recomana fer-ho abans d’anar a dormir.


Pedra pomez, actua sobre les callositats dels peus. Desprèn i arrossega la pell seca i dura, deixant la pell fina i agradable al tacte.

Aplicació: Mentre prenem un bany de peus d'uns 15 minuts amb aigua calenta, deixarem la pedra pomez submergida en aigua. Després del bany, i abans d'assecar els peus, fregarem les callositats i la pell dura.




Font:   http://desnivel.com/material/noticias-de-empresa/tus-pies-te-aguantan-todo-el-dia-no-los-olvides-y-aprende-a-cuidarlos