3 d’agost de 2016

Com netejar la motxilla

Cal netejar la motxilla després de cada sortida ?
Si la motxilla no està molt bruta, igual que succeeix amb la resta del material tècnic, és millor no netejar-la constantment.

N'hi hauria prou amb esperar que s'assequi el fang i utilitzar a continuació un raspall no molt dur i lleugerament humitejat, per treure tota la pols.


¿I si està molt bruta?
El millor és rentar-la mà, a la banyera per exemple, amb un sabó neutre i un raspall.

Si no queda altre remei que rentar-la a màquina, es millor fer-ho per separat, sense barrejar-la amb altres peces, amb aigua freda i utilitzant poc detergent i si és possible líquid, es dissol més fàcilment a l'aigua.


¿Es pot fer servir suavitzant?
No. Ni en la motxilla ni en altres teixits tècnics.  Tenen unes prestacions que es fan malbé si fem servir suavitzants o detergents no apropiats.


Algun pas especial a l'hora d'assecar-la?
El més recomanable és un assecat a l'aire lliure, en un lloc fresc i sec. No hem d'utilitzar assecadores o estufes, acceleren l'envelliment de la motxilla.

Si la rentem a la rentadora, farem un centrifugat suau o mitjà, ja que unes revolucions molt altes poden fer que la motxilla fregui molt contra el tambor de la rentadora. És més aconsellable que surti humida, encara que tardi més a assecar-se.


Les etiquetes de les motxilles, ¿aporten una informació adequada sobre la neteja?
Depenent del model les instruccions poden estar més o menys clares, però és bastant comú que no estiguin escrites en català o castellà. El consell del venedor és fonamental en aquests casos.


Més info: http://www.cmdsport.com/montana/material-montana/comprar-y-cuidar-material-montana/como-limpiar-tu-mochila-de-trekking/


2 d’agost de 2016

Nova teràpia mèdica: anar a la muntanya


Metges i científics ens expliquen com sortir a la muntanya pot canviar les nostres ments i millorar la nostra qualitat de vida.

"La pau de la natura fluirà dins teu com ho fa la llum solar dins dels arbres. El vent et portarà la seva frescor i les tempestes la seva energia" , John Muir a Our National Parks.

Igual que Muir, molts de nosaltres reconeixem que el senderisme a la natura és bo per al cos, ment i ànima.
Caminar a través dels boscos mentre observem ocells de tots els colors, mentre olorem l'aroma dels boscos i escoltem la calma d'un rierol ... tot això aclareix la nostra ment i ens fa sentir bé.

Per sort per a nosaltres, els metges ho aproven. Diferents estudis mostren que hi ha molts beneficis per a la salut mental quan passem temps anant a la muntanya.


Sortir a la muntanya redueix la negativitat
Aquells que es lamenten en excés, o es concentren massa en els seus pensaments negatius, poden tenir ansietat, depressió i altres problemes similars. En un estudi recent, els investigadors van demostrar que passar temps a la natura afecta positivament per tal de no agobiar-se i per reduir els pensaments obsessius i negatius.

En aquest estudi, els investigadors van comparar gent que caminaven en un entorn urbà i en un entorn natural. Van trobar que aquells que caminaven durant 90 minuts en un entorn natural, tenien nivells menors de negativitat, també tenien menys activitat neuronal en l'escorça prefrontal, associada amb malalties mentals.

El nostre món s'està urbanitzant cada vegada més i aquesta urbanització està connectada a la depressió i a altres tipus de malalties mentals. Així doncs, sortint de tant en tant d'aquest entorn urbà per passar temps de portes cap a fora, al camp on hi ha menys factors estressants, menys soroll i menys distraccions, pot ser un avantatge per a la nostra salut mental.


Sortir a la muntanya i desconnectar de la tecnologia augmenta la nostra capacitat per solucionar problemes de forma creativa

La solució de problemes d'una manera creativa pot ser millorada desconnectant de la tecnologia i tornant a connectar amb la natura.

En aquest estudi, els participants van fer senderisme durant 4 dies, alhora que tenien prohibit utilitzar qualsevol tipus de tecnologia. Se'ls va demanar llavors que realitzaran tasques que requerissin una certa creativitat per a la resolució d'una sèrie de problemes complexos. Els participants van tenir un augment molt significatiu a l'hora de resoldre problemes.

La tecnologia i el soroll de les zones urbanes demanen constantment la nostra atenció  pertorbant les nostres funcions cognitives.
Per tant, quan ens sentim estressats per la vida urbana, o quan estem connectats a la tecnologia a tota hora, sortir a la muntanya pot ser una medicina molt potent: Redueix la nostra fatiga mental, calma la ment i ens ajuda a pensar amb més creativitat.


Sortir a la muntanya pot millorar el Trastorn per dèficit d'atenció en els nens
El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn bastant comú en els nens. Aquells que ho pateixen, generalment tenen problemes amb la concentració, es distreuen fàcilment, exhibeixen hiperactivitat i tenen dificultats per controlar els seus impulsos.

Exposar a nens amb TDAH a activitats a l'aire lliure redueix significativament els seus símptomes.
Per tant, d'acord amb l'estudi, els beneficis de l'exposició a la natura es poden estendre a qualsevol amb falta d'atenció i impulsivitat.

Els doctors conclouen que simples canvis que inclouen activitats "verdes" poden millorar l'atenció i disminuir els símptomes del TDAH.


Sortir a la muntanya és un exercici excel·lent, el qual estimula la capacitat intel·lectual
Fer senderisme és una forma molt bona d'exercitar-se i pot fer-nos cremar entre 400 i 700 calories a l'hora. Un altre benefici afegit és que no és tan dur com altres formes d'exercici, com ara córrer.

Cos i ment estan connectats de forma natural. L'exercici ajuda a mantenir les nostres cèl·lules nodrides i sanes. De fet, d'acord amb uns investigadors de la Universitat de British Columbia, l'exercici aeròbic pot millorar la memòria i l'habilitat cognitiva.

En l'estudi van trobar que l'exercici aeròbic incrementava el volum de l'hipocamp, una part del cervell associada a la memòria espacial i episòdica.


El senderisme prescrit pels metges
Alguna vegada t'ha dit el metge que surtis a la muntanya?

Els metges són cada vegada més conscients que la gent que aprofita el seu temps en la natura, gaudeix de menys estrès i millor salut psicològica.

Cada vegada més metges estan receptant "prescripcions naturals" o recomanant "ecoterapia" per reduir l'ansietat, millorar els nivells d'estrès i lluitar contra la depressió.



Més info: http://www.salyroca.es/articulo%2Flyfestyle%2Fnueva-terapia-medica-ir-montana%2F20160223090906001174.html



30 de juliol de 2016

Els vèrtex geodèsics

Els vèrtex geodèsics son punts del territori dels quals s'ha mesurat l'emplaçament (latitud, longitud i altitud) amb gran precisió i es materialitzen sobre el terreny amb senyals. Serveixen per referenciar exactament una posició geogràfica.

Mitjançant la triangulació de vèrtexs geodèsics es poden construir mapes topogràfics tant nacionals com regionals. El conjunt de vèrtexs geodèsics formen xarxes geodèsiques, aquestes serveixen per donar una alta precisió a la cartografia.

Del fet de posar senyals geodèsics sobre un territori s'anomena monumentació, ja que el senyal en si es sol col·locar sobre una base i el conjunt del senyal i la base rep el nom de monument.

La tipologia de monuments geodèsics varia en funció de la institució responsable i de la xarxa geodèsica a la que pertany.






A Catalunya tenim 13 models de monuments geodèsics. Aquests surten de la combinació de les dos entitats competents per generar cartografia oficial, que tenen senyals diferenciades:
- el Instituto Geografico Nacional (IGN), depenent del Gobierno de España,

- i l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), depenent de la Generalitat de Catalunya.


Existeixen senyals diferents, en funció del lloc on s'han d'instal·lar:
- Placa ICC: placa d'alumini de 10cm de diàmetre amb les inscripcions: [Generalitat de Catalunya]+[Institut Cartogràfic]+[Senyal Geodèsic]+Codi numèric d'identificació de 9 xifres.

- Clau ICC: clau d'acer inoxidable amb la cabota formada per un tronc de piràmide de 4cm de diàmetre superior i 3cm de diàmetre inferior, amb les inscripcions: [Institut Cartogràfic de Catalunya]+[Senyal Geodèsic]+codi numèric d'identificació de 9 xifres.

- Clau IGN: clau semiesfèric d'acer.

- 2 tipologies de pilar diferents: pilar cilíndric de formigó de 1,20m d'altura: de 30cm de diàmetre i de 40cm de diàmetre.

- Dau de pedra o formigó.


Amés, cada tipus de senyal por estar enganxat en diferents tipus de bases:  sobre roca o paviment, fita de terme, base de formigo, ...

Els monuments geodèsics pertanyents al IGN sovint porten una placa annexa a la base amb la inscripció: [Instituto Geográfico Nacional]+[Vértice geodésico]+ [La destrucción de esta señal está penada por la ley].

Tots aquest senyals estan organitzats en 3 xarxes geodèsiques jerarquitzades. Aquestes xarxes són la Red de Primer Orden (RPO), la Red de Orden Inferior (ROI) i Xarxa Geodèsica Utilitària de Catalunya (XU).

D'aquestes 3 xarxes, només la xarxa utilitària depèn del ICC i comprèn exclusivament el territori català, les altres son dependents del IGN i comprenen tot el territori espanyol.

A nivell quantitatiu, les xarxes estan formades per més de 15000 vèrtex. A més, cada any s'amplien en algunes zones el nombre de vèrtexs geodèsics per donar un millor servei cartogràfic.

Tots aquests vèrtexs geodèsics formen la Xarxa Geodèsica Nacional i han constituït la materialització pràctica del Sistema Geodèsic de Referència European Datum 1950 (ED50) utilitzat en cartografia per indicar coordenades.  

L'IGN posa a la nostra disposició un cercador de vèrtexs geodèsics en el qual es pot trobar la informació detallada de cada un d'ells: http://www.ign.es/ign/layoutIn/geodesiaVertices.do

A la web  "Mapa de Bolsillo" tenim un interessant mapa interactiu amb la ubicació de cada vèrtex geodèsic i la seva informació: http://mapadebolsillo.com/red-de-vertices-geodesicos-en-espana/




7 de juliol de 2016

La teva talla de motxilla

Sí, les motxilles tenen talles, i no només això, també pots trobar diferències entre la mateixa talla d'una marca i una altra, hi ha models específics per a home o per a dona, disposen de diversos sistemes de regulació d'esquena ...

Portar una motxilla que s'emmotlli bé al teu cos és començar el camí amb bon peu.

Tot i que és cert que no tots els models disposen de talles diferents (sobretot les motxilles més petites d'atac solen ser talla única), el més habitual és que sí existeixi la possibilitat per a les motxilles de gran capacitat, orientades tant al trekking com a l'alpinisme que impliqui diversos dies d'activitat, on has de portar un volum important de càrrega.

La talla correcta no té tant a veure amb que siguis alt o baix, sinó principalment amb la longitud de la teva esquena. Per mesurar-ho, la referència tradicional és comptar des de la setena vèrtebra (C7, just la que sobresurt a la base del coll) fins a la cresta ilíaca, a la base de la cintura (el punt més alt de la pelvis).

Aquesta mesura et donarà la pista per escollir la mida de l'esquena de la teva motxilla. Evidentment també la teva alçada i complexió influiran en la decisió, així com valorar l'ús habitual que li donaràs a la motxilla.

Com sempre, en el punt mitjà està l'equilibri, i pensa que si compres una motxilla massa gran, és probable que acabis carregant-la de coses prescindibles.


El cinturó i els tirants
El cinturó lumbar és un dels elements més importants de la motxilla, ja que és l'encarregat de transmetre la major part del pes a les cames, descarregant per tant la columna.

Per valorar que un cinturó et quedi bé has de sentir que s'adapta bé a la curvatura de la part baixa de l'esquena i es recolza correctament a la cresta ilíaca, sense que quedi massa alt ni baix.

Hi ha motxilles que presenten un cinturó lumbar pivotant, un plus en comoditat ja que ajuda a que la motxilla ens acompanyi en els moviments, equilibrant la càrrega en tot moment.

Un cop ajustat el cinturó al seu lloc, els tirants han de donar suport correctament sobre les espatlles.

Vigila que els tirants no et quedin massa junts a la part superior o en cas contrari et podran causar molèsties a la musculatura, així com que no et freguin a la zona de les aixelles o et comprimeixin els braços, restringint els moviments.


Sistemes regulables
A més de mirar la talla i si és un model masculí o femení, hi ha avui dia al mercat diferents sistemes que permeten una regulació personalitzada de les motxilles. Els més senzills i lleugers es basen en un sistema d'ajust mitjançant velcros que, abans de posar-te la motxilla, permet regular la longitud dels tirants i la del cinturó, adaptant-la per tant a la forma i mida de cada esquena.

Igual que si anem a comprar-nos uns pantalons, ens hem d'emprovar la motxilla per estar segurs d'encertar en la compra (demana al venedor que et deixi una mica de material per carregar).


Disseny femení
Cada vegada els fabricants tenen més en compte les particularitats i necessitats del cos femení, oferint models específics per a noies que fins fa uns anys no existien.

Encara que sempre hi ha excepcions, en general la dona té una longitud i amplada d'esquena més reduïda que la de l'home, pel que necessitarà una motxilla més estreta.

També les motxilles femenines solen portar un cinturó lumbar més ampli i encoixinat, específicament dissenyat perquè s'ajusti al contorn de la cintura i als malucs de la dona, garantint així l'òptima distribució de la càrrega.

Els tirants igualment tendeixen a tenir forma de S, per ajustar-se millor els contorns del cos femení.



Existeixen molts altres detalls a valorar a l'hora de triar la teva motxilla, des del nombre de butxaques, el disseny, els accessoris, les corretges compressores, el pes, l'accessibilitat, si és o no compatible amb sistema d'hidratació, si el bolet i / o el cinturó són amovibles ... són aspectes que queden fora de l'objectiu d'aquest article pràctic, però tingues en compte que, porti els accessoris que porti, no serà una bona motxilla per a tu si no s'adapta bé al teu cos, així que recorda la màxima d'emprovar abans de comprar.



Més info: http://desnivel.com/material/noticias/acierta-con-tu-talla-de-mochila




30 de juny de 2016

Nutrició Esportiva

"L'esmorzar no és un moment del matí, sinó al llarg del matí". És l'anomenat "esmorzar estès", la manera enèrgica i saludable de començar el dia avalada pel Doctor Antonio Escribano, membre de la Comissió de Nutrició i Hàbits Saludables en l'Esport del Comitè Olímpic Espanyol i director de la Unitat de Nutrició, Metabolisme i composició Corporal de la Reial Federació Espanyola de Futbol.


Com és l'esmorzar estès?
"Una o diverses peces de fruita, acompanyada d'un lacti, per exemple un iogurt, amb fruits secs, i una torrada amb un raig d'oli d'oliva".

Aquí no acaba la cosa. "A mig matí, prenc una altra peça de fruita". D'aquesta manera, assegura l'especialista en nutrició esportiva, s'introdueixen dos o tres àpats durant les primeres hores del dia.

Es tracta, doncs, d'escurçar el temps entre l'esmorzar i el dinar perquè les reserves d'energia es mantinguin sempre en els nivells adequats.

Així comença el partit que juguem diàriament. Un partit en el qual la pilota sempre està en joc i que mai està perdut. L'àrbitre -el nostre organisme- dictamina si guanyem o perdem en cada moment.

"Tenim sort que el nostre cos és bastant agraït i compta amb mecanismes de neteja molt efectius, de manera que mai és tard per començar a cuidar l'alimentació", explica el nutricionista .


Gastronomia saludable o com aprendre a menjar bé
En el terreny de joc no hi ha cabuda per als aliments "buits". En altres paraules, un aliment ha d'aportar energia i funcionalitat, i si és saborós, millor, però mai a l'inrevés. El doctor ho argumenta: "El nostre aparell digestiu té una longitud de dotze metres, però únicament 5 centímetres estan dedicats al gust -la llengua-; la resta, 11,95 metres, serveix per donar-li rellevància al que ingerim ".

Aquí entra el concepte de gastronomia útil o saludable. "El món ha fet de la gastronomia un malbaratament cap al gust i poques vegades cap a la funcionalitat", assegura l'especialista.

"Si parlem de funcionalitat, els aliments més valuosos són la poma, el bròquil i els nabius, però lamentablement poca gent coneix el seu impressionant potencial", assenyala Escribano.

Un nen hauria d'entrar a la fruiteria i parlar de cada fruita i verdura durant deu minuts, en lloc de acostar-se al taulell d'una botiga i triar un producte processat segurament tan saborós com perjudicial per a la salut", incideix el metge.

Resumeix la seva resposta en una paraula multiplicada per tres: "Educació, educació i educació".

És difícil entendre que un país que enarbora la bandera de la dieta mediterrània al voltant del món sigui protagonista de les següents xifres: el 39,3% de la població espanyola d'entre 25 i 64 anys pateix sobrepès i un 21,6% és obesa, segons un estudi de la Societat Espanyola de Cardiologia.


Els làctics: desmuntant mites
Un efecte més de la manca d'educació entre la població sobre els beneficis i perjudicis dels aliments i de la perdurabilitat d'alguns mites difícils de combatre. Per al Dr. Escribano, aquestes falses veritats es veuen agreujades "perquè ara tothom sap de nutrició i ens fiem de qualsevol cosa que ens digui la persona que tenim al costat".

La Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica recomana entre dos i quatre racions de lactis al dia, segons la franja d'edat.

El consum adequat de productes com la llet, el iogurt o el formatge està avalat pels professionals gràcies als beneficis que aporten nutrients essencials com el calci, la vitamina D o les proteïnes.
Actualment, la població espanyola no consumeix la quantitat diària recomanada de lactis i s'estima que més del 30% dels nens i entre un 30% i un 56% dels adults haurien d'augmentar les seves ingestes de calci.

El paper dels làctics en l'alimentació és encara motiu de controvèrsies entre la població per la supervivència de mites que els especialistes tracten d'eradicar. Un d'ells: els làctics poden provocar molèsties intestinals abans o després de la pràctica esportiva, cosa que el nutricionista desmenteix categòricament: "Per norma general, no és així, excepte si algú pateix d'alguna intolerància o té sensibilitat a aquest tipus d'aliments" .

Es recomanen entre 2 i 4 racions de lactis al dia, com ara llet, iogurt o formatge. Actualment el consum està molt per sota

Tampoc ajuda l'alt percentatge de població que pateix intolerància a la lactosa  i que arrossega moltes persones sense aquest problema a substituir els lactis per por a desencadenar la intolerància.
Estudis recents apunten que el iogurt inclou una menor quantitat de lactosa per efecte del procés de fermentació, pel que experts recomanen la ingesta de iogurt per millorar la digestió de lactosa en individus amb una mala digestió de la mateixa .

Un altre mite que acompanya els lactis és la suposada necessitat de consumir llet o iogurt únicament durant l'etapa de creixement. Una cosa que l'especialista també desmenteix "perquè els lactis, encara que importants durant l'etapa infantil, ens sostenen durant tota la vida per les seves múltiples propietats".


ANTONIO ESCRIBANO - Especialista en nutrició i medicina esportiva


Trobareu l'article sencer a: http://www.lavanguardia.com/vida/20160601/402196343244/alimentacion-saludable-deportistas-olimpicos-espanoles.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_campaign=danone




21 de juny de 2016

Senderisme i senders

El senderisme permet conèixer un país, la seva cultura, la seva història i el seu paisatge natural i humà, travessant-lo a peu per camins senyalitzats: els senders.

Els diferents tipus de senders que hi ha permeten que tothom tingui un sender al seu abast i pugui practicar aquesta activitat.

A Catalunya, el caràcter principalment muntanyenc de la seva geografia, unit a la important riquesa arqueològica i monumental escampada arreu del territori, així com la variada bellesa paisatgística, situa els nostres senders al nivell dels millors d’Europa, alhora que el clima suau del país els fa transitables la major part de l’any.

Les entitats excursionistes que formen la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) són les encarregades del manteniment i senyalització d’una xarxa de senders de més de 11.000 km.

A aquests clubs també cal afegir-hi aquelles institucions públiques o privades promotores d’una part dels quilòmetres de la xarxa.



Tipus de senders
En funció del seu quilometratge, els senders homologats es poden dividir en tres grans grups:
– Senders de gran recorregut (GR®), de més de 50 km, marcats amb franges blanques i vermelles.
– Senders de petit recorregut (PR®-C), d’entre 10 i 50 km, marcats amb franges blanques i grogues.
– Senders locals (SL®-C), de menys de 10 km, marcats amb franges blanques i verdes.


Senyalització dels senders
Quan transitem per un sender homologat podem trobar-nos tres tipus de senyals de pintura:

– Marques de continuïtat: formades per dos rectangles superposats, el color de les quals varia en funció del tipus de sender pel qual transitem.

– Marques de direcció equivocada: es tracta d’una creu en forma de “X” on el color blanc sempre està per sobre del sender.

– Marques de canvi de direcció: formades per dues traçades paral·leles que simulen el canvi de direcció. En aquest cas el color blanc sempre envoltarà el color del sender.

L’itinerari dels senders homologats se senyalitza en els seus extrems, en les cruïlles i en els llocs on és difícil seguir-lo. Aquesta senyalització pot ser en forma de rètols indicadors, estaques o de senyals pintats als arbres, pedres o altres elements.


Federació Europea de Senderisme
Existeix una Federació Europea de Senderisme  responsable, entre d’altres funcions, de coordinar la xarxa de senders que creua Europa en totes direccions, unint nacions i pobles. D’aquests senders  tres passen pel territori català: l’E-12 (corresponent al GR 92); l’E-7 (que correspon al GR 4); i l’E-4 (que coincideix amb el GR 7).






A tenir en compte
Els senders són propostes per a seguir un itinerari determinat. Les marques són exclusivament elements informatius que indiquen per on passa l’itinerari previst.

És materialment impossible garantir el manteniment d'aquesta senyalització. És per això que es recomana als usuaris dels itineraris senyalitzats que no es refiïn només dels senyals.



Font: www.feec.cat



La Màgia del Pedraforca

Tots sabem que el Pedraforca és una muntanya màgica. La seva forma ja ens revela que no és una muntanya com les altres, tot i l’encant i la majestuositat d’aquesta muntanya simbòlica pels catalans, està envoltada de mites i de llegendes, que perduren des de molt segles.

Hi ha que assegura que fa molts segles el Pedraforca era una muntanya com moltes altres, sense enforcadura, amb un sol cim.

Dalt de tot s’aixecava el majestuós castell del senyor de totes les valls del voltant.

Es tractava d’un home just, però vet aquí que la mala influència d’un nouvingut va canviar per complert el caràcter del senyor i va tornar-se cruel i ambiciós.

Cansats dels mals usos que patien els habitants van anar a demanar consell a una velleta que habitava el bosc de Gresolet. Els va dir que demanessin fervorosament ajuda dels àngels del cel i que aquella nit es tanquessin a casa, barressin les portes i no fessin cas dels sorolls que sentissin, per més forts que fossin.

Era mitjanit quan es van començar a sentir uns xiscles esgarrifosos. Aquell sinistre personatge arribat al castell no era altre que el dimoni i cridava embogit davant d’una legió d’àngels amb espases de foc.

Aviat, els crits van barrejar-se amb els cruixits dels murs del castell que va acabar caient muntanya avall, amb un estrèpit ensordidor, com si d’un terratrèmol es tractes.

Tres dies i tres nits va durar la lluita. Una espessa polseguera va cobrir el capdamunt e la muntanya i quan finalment es va esvair, va aparèixer partida en dues, dibuixant la forca del diable i amb les pedres del castell formant una gran tartera.

Els àngels van salvar els cavallers del castell però com a càstig per la seva cobdícia, van ser condemnats a reconstruir-lo, amb la promesa que serien perdonats el dia que refessin una torre.

Des de llavors asseguren que a les nits se senten sorolls de mans transportant pedres amunt, però quan surt el sol, tot el que han construït rodola muntanya avall.