28 de març de 2017

Fem un cafè?

S’ha demostrat que si beus cafè tens un menor risc de mortalitat sigui quin sigui l’origen. Però prendre molts cafès no es correspon amb tenir millor salut. El consum moderat de café, 2 o 3 tasses/dia, s’ha comprovat que té efectes beneficiosos per la salut cardiovascular, metabòlica i té un efecte antienvelliment. Però un alt consum de cafè, més de 4 cafès/dia, pot tenir efectes adversos.

A quina hora prens el cafè?
El cafè té les seves hores ideals. És important saber que la cafeïna que està present al cafè augmenta els nivells de cortisol, l’hormona d’estrès que tots nosaltres  fabriquem de manera natural. 

Durant el dia, tots tenim una fabricació cíclica de cortisol. Els pics de cortisol naturals són  a les  8-9h del matí, 12-13h i 17.30-18.30 de la tarda. Aquestes hores ja tens cortisol circulant en sang i no cal que et prenguis el cafè, ara no necessites la cafeïna. El cafè tindrà un efecte sumatori amb el cortisol fabricat que pot alterar el ritme del son i vigília i alterar l’equilibri del sistema nerviós.

Si prens cafès habitualment  coincidint amb els pics de cortisol que fabriquem durant el dia, això provoca que la fabricació de cortisol natural es vegi reduïda perquè ara “ja no cal”. Si ets molt cafeter i te’l prens a les hores que ja fabriques cortisol de forma natural cada vegada fabricaràs menys cortisol i et tornaràs més depenent del cafè per mantenir l’alerta i l’ energia, et sentiràs més cansat i et donarà la sensació tal com m’expliqueu que: “jo necessito el cafè”

L’hora recomanada per mantenir el cos “despert” sense interferir al teu bioritme seria prendre el cafè entre les 9.30-11.30 i/o entre les 13.30-17h. No es recomana prendre cafè les 6h prèvies d’anar a dormir.



Beneficis i riscos del cafè
·        Menor risc a patir diabetis tipus 2. Millora en el metabolisme de la glucosa, millora la sensibilitat de la insulina, l’entrada de glucosa dins la cèl·lula i redueix així els nivells de glucosa en sang.
·         Antioxidant, antiinflamatori i amb propietats anticancerígenes.
·         Ajuda a prevenir el sobrepès, l’obesitat, el colesterol, malalties cardíaques i totes les malalties inflamatòries.
·         Millora la força dels esportistes. Si es pren  abans de l’activitat esportiva.
·     La cafeïna del cafè o altres substàncies estimulants de la dieta i certs medicaments, de seguida et desencadenaran problemes com més nerviosisme, insomni, ansietat, hipertensió, taquicàrdies o mal de cap.


Si abuses del cafè o de la cafeïna… malament.
Totes les persones hauran de tenir en compte les quantitats ingerides perquè tots tenim una tolerància particular segons si el podem eliminar bé o no del nostre cos.

Recorda que la cafeïna està present especialment al cafè, seguit pel te negre i te vermell, del te verd i te blanc però també el trobem a el cacau, al mate, guaranà, begudes excitants (Coca-Cola, Pepsi, Red Bull…) o alguns medicaments.

Abusar de la cafeïna no ens convé:
·         Una tassa de cafè posseeix entre 60 y 120 mil·ligrams.
·         Una tassa de té negre entre 25 y 100 mil·ligrams.
·         Una tassa de té verd conté entre 10 o 15 mil·ligrams.

Amb seny, el consum habitual del cafè, el cacau i el te son positius per la nostra salut. Normalment es recomana 1 o 2 cada dia.

La teïna o cafeïna del te és el component que més ràpidament s’incorpora a la infusió, en 2 o 3 minuts ja hi tens la major part de la teïna infusionada, però podries reduir la concentració de teïna d’una forma casolana amb aquest truc:

Fes la infusió del te i després de 50 segons llença o separa el que s’hagi infusionat fins aquell moment que és molt ric en teïna. I llavors, continua la infusió amb aigua nova, amb les mateixes fulles i les deixes infusionar 5-10 minuts més. D’aquesta manera tindràs un te amb menys teïna, menys estimulant, i més ric en antioxidants.


Més informació: http://www.xeviverdaguer.com/fem-un-cafe/




7 de març de 2017

Calçat per a trekking lleuger


Són molts els que, des de fa uns anys, han substituït les botes de trekking i muntanya per les sabatilles per a curses per muntanya o caminades especialment els models de sabatilles més consistents.

Aquest canvi no suposa cap problema en molts casos ... però sí en d'altres. Per a practicants normals de muntanya o senderisme, la subjecció d'una bota és molt necessària, sobretot quan el temps empitjora, hi ha males condicions ... o quan arriba l'hivern. 

No obstant això, el pes i volum dels models de botes de fa uns anys feien enrere a alguns, que van sucumbir davant la comoditat i agilitat de les sabatilles.

Però tot evoluciona, les botes no són una excepció, i un bon exemple de fins on han arribat els models el tenim en les noves dissenyades per al que es comença a anomenar el  "Fast Hiking", trekking ràpid, o lleuger.

Les característiques d’aquestes botes són: bona subjecció, estabilitzador de sola, bon amortiment, sola Vibram ( més preparada per al terreny abrupte , fang i roca ), membrana impermeable, proteccions ... però que, un cop posada, l'agilitat i comoditat que sentim està més a prop d'una sabatilla que d'una antiga bota, tant per prestacions com pel seu pes: poc més de 500 grams cada bota.

És un calçat pensat per al senderisme i muntanya fàcil, però que serà excel·lent també per a aquells que a l'hivern realitzin activitats en muntanyes no tècniques (senderisme d'hivern, raquetes de neu), tan abundants al nostre país. Són botes més polivalents, mentre que a l'estiu podran utilitzar-se per muntanya mitjana i activitat moderada, a l'hivern es poden utilitzar en qualsevol moment.

Un exemple d’aquest tipus de calçat és el model Hurricane de Boreal. Entre les seves característiques, destaca el sistema de protecció de la membrana Sympatex mitjançant una trama de tires de material al llarg de tota la part superior de la bota. Aquesta trama protegeix el peu i la membrana, augmentant notablement la transpirabilitat.

Pel que fa al seu ús en muntanya, és molt bona i ens servirà no només per a senderisme, sinó també per muntanyisme fàcil no tècnic.

En resum, protecció, agilitat i resistència en un modern disseny que s'allunya totalment de les antigues botes de trekking.



Més info: http://www.barrabes.com/actualidad/test-material/2-9901/video_test-botas-boreal-hurricane.html



15 de febrer de 2017

Els nostres peus ens aguanten tot el dia, no els oblidis i aprèn a cuidar-los

Una de les parts del nostre cos que més pateix i menys cuidem són els peus. Viuen tancats la major part del dia, i no ens fixem en ells fins que ens fan mal o molesten.

Per evitar molèsties i perquè estiguin sans, lliures de callositats i de dureses cal que seguim una sèrie de cures en el nostre dia a dia.

Quan fem exercici o quan ens movem d'un costat a un altre, els nostres peus són un una de les parts del nostre cos que més rep. Són els nostres fidels amics que ens aguanten durant tot el dia gairebé sense dir ni piu. No obstant això, no sempre els mimem com hauríem ni ens preocupem de cuidar-los. Aquests descuits, de vegades poden produir problemes a llarg termini.

El més important en la cura dels teus peus és la hidratació de la pell, i això comença amb l'ús diari d'un sabó suau i una crema de peus que ens ajudi a reparar i a protegir. L'exfoliació també és molt recomanable per eliminar les pells mortes i així mantenir una pell suau i llisa. És important posar l'accent en les zones més gruixudes i rugoses per frenar la formació de dureses i ulls de poll.

En cas de durícies o esquerdes ja existents, és millor utilitzar un producte específic que ajudi a reparar els danys per tal de tornar a tenir els peus suaus evitant així les doloroses esquerdes.

Trobarem productes específics que tonifiquen, relaxen i eliminen callositats mitjançant cremes, sals i esponges pensades per utilitzar després de sotmetre als teus peus a grans esforços.
Abans de caminar, utilitzarem  productes antisuor que evitaran que els peus i les sabates facin olor, alhora que impediran l'aparició de fongs i microorganismes. Després de la dutxa, aplicarem els productes recomanats per evitar molèsties.

Alguns dels productes recomanats:

Desodorants en pols o en spray d’aplicació diària en peus i calçat. Eliminen i prevenen de manera eficaç la mala olor. Absorbeixen la suor de la pell i la mantenen seca.

Aplicació: Escampar o polvoritzar dins el calçat, ja sigui el dia anterior, just abans de la seva utilització o després. Per absorbir l'excés de suor, es pot aplicar directament als peus, especialment entre els dits i a les plantes. Aplicar després de la higiene quotidiana o quan es consideri necessari. Aplicar a l'interior del calçat abans i després el seu ús.


Sals relaxants per a bany de peus. Redueixen la sensació de fatiga causada per l'esforç  i faciliten l'eliminació de les durícies. Efectes suavitzants i relaxants.

Aplicació: Submergir els peus durant uns 15 minuts i després assecar-los sense esbandir. Es recomana fer el tractament abans d'anar a dormir.


Cremes tonificants i relaxants. S'apliquen sobre els peus cansats amb un simple massatge. Suavitzen la pell i s’absorbeixen ràpidament. Especialment indicades per a persones que passen moltes hores de peu o després de sotmetre als peus a esforços intensos com llargues caminades.

Aplicació: Després de la higiene quotidiana  i amb els peus ja secs, aplicar la crema amb un massatge fins a la seva total absorció. Es recomana fer-ho abans d’anar a dormir.


Pedra pomez, actua sobre les callositats dels peus. Desprèn i arrossega la pell seca i dura, deixant la pell fina i agradable al tacte.

Aplicació: Mentre prenem un bany de peus d'uns 15 minuts amb aigua calenta, deixarem la pedra pomez submergida en aigua. Després del bany, i abans d'assecar els peus, fregarem les callositats i la pell dura.




Font:   http://desnivel.com/material/noticias-de-empresa/tus-pies-te-aguantan-todo-el-dia-no-los-olvides-y-aprende-a-cuidarlos




12 de gener de 2017

Material: com allargar-li la vida mantenint les prestacions

Un manteniment incorrecte del material tècnic, pot fer que una peça duri molt menys de l'esperat. Us volem donar algunes idees per que això no sigui així.

Per cuidar les peces és fonamental llegir els consells de manteniment de les instruccions

Adquirir roba cara i no tenir-ne cura és una magnífica forma de malgastar diners. És cert que es pot tenir un accident i una peça pot esquinçar-se o trencar-se. Però travessar amb roba interior tèrmica un terreny ple de matolls o no rentar adequadament una peça delicada ... són accions evitables que no sempre es realitzen.

La roba de muntanya ha estat concebuda, tradicionalment, per suportar un tracte dur. Encara que amb la rebaixa del seu pes, que persegueix l'augment de prestacions, s'ha minvat notablement la seva durabilitat i resistència. A més, si hi afegim un manteniment incorrecte, una peça moderna pot ser un article d ' "usar i llençar".


Que fer quan no l’estem fent servir
A casa, la roba hauria d'estar emmagatzemada en un lloc fresc, lliure d'humitat, sense exposició a la llum directa i sense comprimir.
Aquest últim punt és especialment important en les peces impermeables-transpirables i aquelles de fibra i ploma: millor que en bosses de compressió s'han de guardar en sacs d'emmagatzematge, més voluminosos i que ofereixen major ventilació de les fibres al ser més transpirables. Podem fabricar sacs d'emmagatzematge, per pocs diners, amb llençols vells.
Guardar la roba neta i seca és fonamental.

El transport a la motxilla implica una compressió inevitable. Però hem d’intentar que s'allargui el menys possible. És millor treure les coses de la motxilla a la nit, i tornar a guardar-les al matí, que mantenir-les compactades a l'equipatge.
No és recomanable plegar sempre, pels mateixos llocs, les peces que tenen alguna membrana. La coincidència dels plecs contribueix al deteriorament prematur en aquestes zones.

Al portar-les posades
Hem d’evitar que la part dels velcros s'enganxi als teixits de peces suaus, com ara la roba la interior.
Evitarem també utilitzar les peces interiors com a exteriors sotmetent-les a un ús per al que no estan dissenyades.
No sobrecarregar les butxaques, ni posar-hi objectes que punxin o tallin (claus, etc ...)
Si plou, és bo tancar les butxaques i cremalleres que no fem servir. Això evitarà que entri aigua i que la membrana perdi prestacions en zones concretes. També ajustarem els punys per bloquejar l'entrada d'aigua.

Al tornar de la muntanya hauríem de ventilar les peces abans de desar-les a l'armari o abans de rentar-les.

Rentar, assecar i planxar
Per rentar-les, ho farem amb programes de roba delicada i sabó líquid neutre i poca quantitat. Mai feu servir lleixiu, ni detergents en pols, ni llevataques, ni suavitzants.
Abans del rentat, tancar totes les cremalleres.
Després de la immersió en aigua sabonosa o el cicle de rentadora, és important una bona esbandida amb aigua clara.
Cal evitar el centrifugat a moltes revolucions per reduir arrugues i maltractament a les fibres.
L'assecat s'hauria de fer a l'ombra, en un lloc ben airejat i ventilat, amb l'article allunyat de tota font de calor.
Mai planxeu la roba de muntanya, excepte algunes peces i només per reactivar el tractament repel·lent a l’aigua.

Alguns consells
Portar a mà esparadrap de roba. Serveix per reparacions d'emergència de les peces i motxilles  que, en arribar a casa, ja repararem millor. Servirà per tapar una fugida de ploma, un foradet en una peça impermeable ... evitant que el trencament es faci més gran.
Posar un trosset de cordino en els tiradors de les cremalleres, millorarà notablement la seva manipulació amb guants o mans fredes.
Cremar, amb un encenedor, les puntes esfilagarsades dels cordons és clau si no es vol anar amb "plomalls" penjant.
Quan les prestacions d'una peça impermeable-transpirable, decauen, pot ser interessant aplicar un tractament repel·lent a l'aigua. Hi ha productes específics en botigues d'esport.


Més info: http://desnivel.com/material/noticias/como-cuidar-las-prendas-tecnicas-alarga-su-vida-y-manten-sus-prestaciones

15 de desembre de 2016

Com cuidar i protegir les nostres mans

A l’hivern les nostres mans estan més exposades al fred, al vent, ... En aquest article us donem alguns consells de com cuidar-les i protegir-les.

Les mans estan sempre amb nosaltres i ens ajuden a fer la majoria de les nostres tasques, des de treballar fins a escalar una paret o portar el bastons.  A part d’un desgast natural pateixen  moltes vegades un desgast major a causa de les condicions atmosfèriques o l'ús que els donem.

Són una de les nostres senyals d'identitat, és el primer en el que es fixa molta gent quan veu una persona per primera vegada.



Perquè estiguin sanes cal cuidar-les amb productes específics. Evitarem les esquerdes o la sequedat pel fred o el vent  o les durícies que els generen les nostres aficions.

Les mans són la nostra targeta de visita. Una mala cura d'elles pot delatar moltes coses sobre la nostra personalitat. Hi ha moltes persones que en conèixer a una persona es fixen primer en les mans. Unes mans sanes, fortes i hidratades són molt més boniques i atractives.

Els canvis de temperatura, l'exposició a l'aigua, al fred o al vent  les deshidraten i poden donar-los-hi un aspecte sec, arrugat i apagat i acabar deteriorant la pell.

Hem de recompensar-les  pel seu esforç i cuidar-les amb productes especialitzats per a elles. Després d'exposar les mans al vent o al fred, hauràs rentar-les i llimar les durícies i asprors, si n'hi ha. Posteriorment aplicar una capa de crema donant un massatge fins a la total absorció, que regenerarà o repararà la teva pell.

Hi ha productes específics per a les mans que les tracten amb la cura que es mereixen, productes regeneradors i reparadors de diferents marques que seran de gran ajuda per a l'alleujament de les molèsties provocades a les mans i la seva recuperació després de les dificultats a què ens enfrontem amb les nostres aficions.

Alguns dels components d’aquests productes:
·        *  Mantega de karité: hidrata, regenera i protegeix la pell de les agressions exteriors.
·        *  Glicerina: contribueix a frenar la pèrdua d'aigua de l'epidermis i retorna l'aspecte saludable a la pell.
·         * Aloe vera: regenera, hidrata, cicatritza i suavitza la pell de les mans millorant la seva elasticitat.







3 de novembre de 2016

Llana Merino, l'evolució del tèxtil

Cada vegada més sentim parlar de productes fets amb llana merino. Aquesta fibra natural, lluny de ser innovadora, ja fa anys que s'utilitza en zones on el fred és constant a l'hivern.

Actualment el rei per excel·lència del teixit d'esport és el teixit sintètic. Aquest tipus de teixit ofereix lleugeresa a un preu baix, encara que moltes vegades el seu tacte no sigui del tot agradable. En esports a l'aire lliure és difícil que algú esculli abans una peça de llana convencional que una peça de teixit sintètic perquè sabem que la llana convencional quan es mulla, cala en el cos, pesa més i no escalfa.



Les propietats de la llana Merino difereixen bastant respecte les propietats de la llana convencional.

Per començar, l'estil de vida de l'ovella ja és diferent. Les ovelles viuen en zones fredes de muntanya, tenen una alimentació sana i natural i es xollen de forma periòdica, obtenint una millor llana en arribar a l'edat adulta.

La fibra de la llana merino, més fina que la convencional, té una estructura que deixa unes bossetes d'aire que ajuden a retenir la calor corporal. En tractar-se d'una fibra tan prima, es pot aconseguir una peça més fina i amb un teixit més atapeït. A més, l'espai interior que deixen actua com a càmera d'aire, oferint un major aïllament.


Propietats de la roba feta amb llana merino

- Excel·lents propietats tèrmiques:  és capaç de mantenir una temperatura corporal ideal de manera constant.

- Retarda l'aparició de males olors: té propietats antibacterianes naturals, impedint que la suor es filtri en el teixit i provoqui males olors.

- Manté la calor malgrat estar humida o mullada

- És suau al tacte, evitant picors en contacte amb la pell a diferència d'altres llanes.

- Repel·leix l'aigua: pot estar en contacte amb boira o amb poca pluja sense absorbir l'aigua.

- És molt transpirable a causa del diàmetre de les fibres i als seus bossetes d'aire.

- Flexibilitat i resistència molt altes.

- És ecològica: en ser una fibra 100% natural és 100% ecològica i biodegradable, causa del seu origen natural.

- Irritacions: irrita molt menys en les zones de fregament.

- Elasticitat: aquest és un punt feble del teixit. Si la deformem i estirem molt, perdrà lleugerament la forma. Fins i tot si la rentem moltes vegades notarem una lleugera pèrdua de la forma.
La llana merino ofereix una sèrie de característiques que ens poden ser útils en alguns casos concrets, com ara una capa base o segona capa, en dies de fred.

La seva flexibilitat i lleugeresa fan que ens la sentim com una segona pell, que li dóna confort al cos i que ens permet posar múltiples capes superiors.


¿Moda o utilitat?
Cada vegada més en diferents sectors s'està apostant per productes eco, on l'origen de la matèria procedeixi d'un recurs natural i no sintètic.
Les marques de tèxtil s'estan sumant a aquest mercat més sostenible i amb un públic cada vegada més ampli. Però,  ho fan perquè creuen en les seves propietats o perquè és un sector més en què vendre?



Marques que utilitzen llana merino

Icebreaker: la marca de referència en la utilització d'aquest producte. La marca neozelandesa "conrea" la seva pròpia llana, amb un gran respecte pel medi ambient,ffins i tot en cada peça ens dóna un codi on podem veure la procedència exacta de la llana.

Patagònia: la marca americana, molt compromesa amb el medi ambient l'utilitza tant en samarretes com en pantalons, de vegades barrejada amb fibres sintètiques.

Helly Hansen: la marca noruega, pionera en la utilització de molts materials, també utilitza la llana merino en alguna de les seves peces, normalment barrejada amb fibres sintètiques.

The North Face: el gegant americà fa pocs anys que ha introduït aquest material a la seva gamma de roba interior.

Quechua: la marca francesa també posseeix una gamma de productes de llana merino. Costen de trobar dins de les seves botigues, ja que són minoria, però existeixen.




Més info: ttp://www.trailrunningreview.com/es/La_lana_merino_una_fibra_natural_con_grandes_propiedades/a/3.html


27 de setembre de 2016

Senders del 1714

En el marc de la commemoració del Tricentenari del desenllaç de la Guerra de Successió, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el suport de la Generalitat de Catalunya, va impulsar el projecte de la ruta “Senders del 1714″, amb l’objectiu de posar en valor, una vegada més, l’excursionisme i el coneixement del país.


Què és la ruta dels “Senders del 1714″?
La ruta dels senders del 1714 és un recorregut pels deu escenaris més destacables de la Guerra de Successió a Catalunya (1702-1714). 

Es tracta de llocs emblemàtics carregats d’un gran simbolisme, que tenen un excepcional interès patrimonial i paisatgístic, i que ofereixen una variada oferta cultural i d’oci al seu voltant. 

L’objectiu de la ruta és relligar en un sol itinerari, aprofitant la xarxa oficial de senders homologats que ja existeix en l’actualitat, els 10 punts clau de la ruta. El total del projecte suma 645 km.


Els 10 punts clau de la ruta
* Can Barraquer (Sant Boi de Llobregat), on va viure fins a la seva mort Rafael Casanova.

* Les ruïnes que hi ha sota l’antic Mercat del Born són el testimoni dels barris que van ser enderrocats per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella.

* Castell de la vila de Talamanca, on es va viure la darrera victòria catalana un mes abans de la capitulació de Barcelona.

* Casa Museu Rafael Casanova  (Moià), on va néixer l’heroi de la defensa de la ciutat de Barcelona durant el setge de 1714.

* Ermita de Sant Sebastià (Vic), on va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans, el 17 de maig de 1705.

* La Torre Solsona forma part del conjunt fortificat del Castell de Ciutat, un lloc d’importància estratègica pel seu domini visual sobre les valls del Segre i del Valira. Pe aquest motiu, la fortalesa de la Seu d’Urgell va esdevenir la principal defensa pirinenca durant la Guerra de Successió.

* El Castell de Cardona va ser el darrer fortí austracista a capitular durant la Guerra de Successió.

* La Torre de la Manresana (Prats de Rei) va ser l’observatori d’una important batalla l’any 1711.

* La Universitat de Cervera és un dels símbols més destacats de la implantació del nou ordre borbònic a Catalunya.

* Arran de la victòria borbònica a la Guerra de Successió, a partir del segle XVIII tot el turó de la Seu Vella de Lleida va passar a ser un recinte militar.



Més info: https://www.feec.cat/informacio-de-muntanya/senders/senders-del-1714/