Aquí teniu rellotge , nosaltres tenim temps

Al cor del Sàhara, al sud, s'hi va establir un dels pobles més antics d'Àfrica que  ha aconseguit sobreviure durant segles conservant les seves tradicions i costums: els tuaregs. Tot el que envolta la història d'aquest poble confon llegenda i realitat.

La fantasia popular està present en l'origen d'aquest poble. Els Tuareg són de raça bereber però amb un abundant mestissatge. Són els anomenats "targa" que els escriptors àrabs situen al Sud del Marroc (en els segles IX - XI ) , i a partir del segle XIV , al centre del Sàhara .

Protegits per les muntanyes i pel desert , van conservar la seva llengua ( tamahaq ) i els seus  costums : ús del vel ( litam ) negre o blau , nomadisme , pillatge , matriarcat , ...

Més que explicar-vos coses i més coses sobre els Tuaregs , us deixem aquesta entrevista realitzada per VÍCTOR AMELA a MOUSSA AG ASSARID publicada al diari La Vanguardia.

Moussa Ag Assarid és el gran de tretze germans d'una família nòmada de tuaregs . Va néixer al nord de Mali cap a 1975 i el 1999 es va traslladar a França per estudiar . És autor de " Al desert no hi ha embussos ", on descriu la seva fascinació i perplexitat davant el món occidental... "Teniu de tot , però no en teniu prou . Al desert no hi ha embussos , i sabeu per què ? Perquè allà ningú vol avançar a ningú !"

Aquesta és l'entrevista que va concedir a La Vanguardia

No sé la meva edat : vaig néixer al desert del Sàhara , sense papers ... !

Vaig néixer en un campament nòmada tuareg entre Tombuctú i Gao , al nord de Mali . He estat pastor dels camells , cabres , xais i vaques del meu pare . Actualment estudio Gestió a la Universitat de Montpellier . Estic solter . Defenso als pastors tuareg . Sóc musulmà , sense fanatismes.

VA: Quin turbant tan bell ... !

- És una fina tela de cotó : et permet tapar la cara al desert quan s'aixeca la sorra i alhora seguir veient i respirant a través seu.

VA: És d'un blau bellíssim ...

- Als tuareg ens deien els homes blaus per això: la tela destenyeix una mica i la nostra pell agafa tons blavosos ...

VA: Com s'elabora aquest intens blau anyil ?

- Amb una planta anomenada indi, barrejada amb altres pigments naturals . El blau , per als tuareg , és el color del món .

VA: Per què ?

- És el color dominant : el del cel , el sostre de casa nostra.

VA: Qui són els tuareg ?

- Tuareg significa "abandonats" , perquè som un vell poble nòmada del desert , solitari , orgullós : "Senyors del Desert" , ens diuen. La nostra ètnia és la amazigh ( berber ) i el nostre alfabet, el tifinagh .

VA: Quants són?

- Uns tres milions , i la majoria encara nòmades . Però la població decreix ... " Cal que un poble desaparegui perquè sapiguem que existia ! " , denunciava una vegada un savi : jo lluito per preservar aquest poble .

VA: A què es dediquen ?

- Pasturem ramats de camells , cabres , xais , vaques i ases en un regne d'infinit i de silenci ...

VA: De veritat tan silenciós és el desert ?

- Si estàs tot sol en aquell silenci , sents el batec del teu propi cor . No hi ha millor lloc per trobar-se a un mateix.

VA: Quins records de la teva infantesa al desert conserves amb més nitidesa ?

- Em desperto amb el sol . Hi ha les cabres del meu pare, elles ens donen llet i carn , nosaltres les portem on hi ha aigua i herba ... Ho va fer el meu besavi i el meu avi i el meu pare ... I jo . No hi havia una altra cosa al món més que això, i jo era molt feliç en ell !

VA: Sí?  No sembla molt estimulant . ..

- Molt. Als set anys ja et deixen allunyar del campament i t'ensenyen les coses importants : a ensumar l'aire, escoltar , fer servir la vista, orientar-te pel sol i les estrelles ... I a deixar-te portar pel camell , si et perds : et portarà on hi ha aigua .

VA:Saber això és valuós , sens dubte ...

- Allà tot és simple i profund . Hi ha molt poques coses, i cadascuna té un valor enorme !

VA: Llavors aquest món i aquell són molt diferents , no?

- Allà cada petita cosa proporciona felicitat . Cada frec és valuós . Sentim una enorme alegria pel simple fet tocar-nos , d'estar junts ! Allà ningú somia en arribar a ser , perquè cada un ja és !

VA: Què és el que més li va xocar en el teu primer viatge a Europa ?

- Veure córrer a la gent per l'aeroport .. . Al desert només es corre si ve una tempesta de sorra ! Em vaig espantar , és clar ...

VA: Només anaven a buscar les maletes ...

- Sí , era això . També vaig veure cartells de noies nues : per què aquesta falta de respecte cap a la dona ? , em vaig preguntar ... Després , a l'hotel Ibis , vaig veure la primera aixeta de la meva vida : vaig veure córrer l'aigua ... i vaig sentir ganes de plorar .

VA: Què abundància , malbaratament?

- Tots els dies de la meva vida havien consistit en anar a buscar aigua ! Quan veig les fonts decoratives  aquí i allà , encara segueixo sentint dins un dolor tan immens ...

VA: Tant com això ?

- Sí A principis dels 90 hi va haver una gran sequera , van morir els animals , vam caure malalts ... Jo tindria uns dotze anys i la meva mare va morir ... Ella ho era tot per a mi ! M'explicava històries i em va ensenyar a explicar-les. Em va ensenyar a ser jo mateix .

VA: Què va passar amb la teva família ?

- Vaig convèncer al meu pare que em deixés anar a l'escola . Gairebé cada dia caminava quinze quilòmetres. Fins que el mestre em va deixar un llit per dormir i una senyora em donava de menjar al passar per davant de casa seva ... Vaig entendre : la meva mare estava ajudant-me. ...

VA: D'on va sortir aquesta passió per l'escola ?

- Un parell d'anys abans havia passat pel campament el ral · li París- Dakar , i a una periodista li va caure un llibre de la motxilla . El vaig recollir i li vaig donar. Me'l va regalar i em va parlar d'aquell llibre : El Petit Príncep . I jo em vaig prometre que un dia seria capaç de llegir-lo ...

VA: I ho vas aconseguir .

- Sí. I així va ser com vaig aconseguir una beca per estudiar a França .

VA: Un tuareg a la universitat . ..!

- El que més enyoro és la llet de camella ... I el foc de llenya . I caminar descalç sobre la sorra càlida . I les estrelles: allà les mirem cada nit , i cada estrella és diferent, com és diferent cada cabra ... Aquí , a la nit , mireu la tele .

VA: Sí ... Què és el que pitjor et sembla d'aquí?

- Teniu de tot , però no en teniu prou . Us queixeu . A França es passen la vida queixant-se ! Us encadeneu de per vida a un banc, hi ha ànsia de posseir , frenesí , pressa ... Al desert no hi ha embussos , i saps per què ? Perquè allà ningú vol avançar a ningú !

VA: Explica'm un moment de felicitat intensa en el teu llunyà desert .

- Cada dia , dues hores abans de la posta del sol: baixa la calor, homes i animals tornen lentament al campament i els seus perfils es retallen en un cel rosa , blau , vermell , groc , verd ...

VA: Fascinant , per descomptat ...

- És un moment màgic ... Entrem tots a la tenda i bullim te. Asseguts , en silenci , escoltem el bull ... La calma ens envaeix a tots : els batecs del cor es compassen amb el pot - pot del bull ...

VA: Quina pau ...

- Aquí teniu rellotge , nosaltres tenim temps .