Avui dia, a les prestatgeries ens
podem perdre entre l'àmplia oferta de bastons de trekking que tenim al nostre
abast.
El pes.
Cada 100 grams de pes extra que
portem a les mans fa que el nostre consum d'energia sigui prop d'un 2% més gran
si caminem a 4 km / h. I si ho fem més ràpid, l'augment de despesa creix. Per
tant, si busquem velocitat, procurarem portar els més lleugers, perquè els
avantatges d'usar-los compensin l'esforç de carregar amb ells. Si no ens
interessa la velocitat, triarem els que siguin més fiables i resistents.
Trams.
Els bastons de senderisme poden
tenir dos o tres trams. En els últims
anys s'ha imposat l'ús dels bastons de tres trams, ja que al plegar-los ocupen
menys espai. En qualsevol dels dos cassos ens permeten regular el bastó a
l’alçada que ens convé i que també ens permeten guardar-los plegats a la
motxil.la si ens convé.
Sistema d'ajust de la longitud
Els bastons regulables solen fer
servir un parell de mètodes per mantenir fixa la longitud desitjada: un tac
d'expansió intern, que es bloqueja girant una de les parts respecte a la
superior, o una zona de compressió que, mitjançant una petita excentricitat
d'una peça, abraça el tram inferior del bastó.
El primer mètode és intern i
queda protegit de les inclemències i dels cops, però quan la humitat o la pols
penetra a l'interior dels trams, o es desprèn de les seves parets, per efecte
de l'ús, cal saber desmuntar el bastó per poder netejar-lo per dins i recuperar
la seva capacitat per aguantar sense relliscar i escurçar-se.
El sistema de compressió té
l'avantatge que està a la vista, i pot fer-se el seu manteniment amb més
facilitat. En canvi, s'embrutarà i colpejarà més.
Tipus de mànec i material
Tenim varies opcions: des del
mànec recte fins als mànecs en T, i des del material plàstic, als d'esponja o
de suro.
Entre els rectes, alguns dels de
material esponjós cobreixen la zona de suport habitual de la mà i un bon tros
més cap a baix, de manera que, quan caminem en mitges vessants, i la longitud
de cada costat hauria de ser diferent, podem agafar el bastó del costat de la
muntanya des d'una mica més avall i utilitzar-lo de forma còmoda.
Quan busquem un bastó per
alleugerir el pes dels genolls en els descensos, els mànecs en forma de T permeten
descarregar més pes en ells, en poder donar-los suport en línia recta amb el
puny i el canell.
No obstant això, per impulsar-nos
en els ascensos, el mànec recte, sigui quin sigui el seu material, ens permet
un millor ús de la força dels braços en els angles de treball utilitzats.
És evident que els bastons acaben,
en la seva part inferior, amb una puntera que pot ser d'un aliatge de magnesi,
per no relliscar fins i tot en asfalt, o d'acer, amb més durada.
Quan sabem que, sobretot, els farem servir sobre terrenys durs, i no sobre neu o terra tova, podem cobrir la puntera metàl·lica amb un tac de goma.
Quan sabem que, sobretot, els farem servir sobre terrenys durs, i no sobre neu o terra tova, podem cobrir la puntera metàl·lica amb un tac de goma.
Això ens ofereix un ús més còmode en asfalt, voreres i altres sòls durs, i millor adherència sobre ells. També a aquest detall ha arribat la sofisticació, i en lloc del tradicional tac cilíndric podem trobar altres amb bisell de suport que augmenten la superfície i l'adherència al impulsar.
Per Kepa Lizarraga (Especialista en Medicina de l'Esport i col·laborador de Forum Sport).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Bonviure sempre intenta crear un clima de relacions favorable, per això et demanem que no publiquis cap comentari que pugui ser ofensiu.
Gràcies!